Quan plou per setembre, el llibre bé entra
Durant aquest mes de setembre ens hem mogut entre clàssics i narrativa d'estil ben diferent. A més, hem gaudit d'un mes ben literari, a la Setmana i al Mercat de lletres d'Igualada.
El comte de Montecristo, d’Alexandre Dumas
Llengua original: francès
Traducció: Jesús Moncada
Editorial: Edicions 62
Any: 1844 original; 2017 en català
Aquesta ha estat el gran clàssic d’estiu d’en Dídac.
El jardí de vidre, de Tatiana Tibuleac
Llengua original: romanès
Traducció: Antònia Escandell
Editorial: Les hores
Any: 2018 original; 2021 en català
"De vegades penso que si us odiés ni que fos un centímetre més, el meu odi faria una volta completa i arribaria a l'amor. Aquest centímetre el temo d'allò més, per culpa seva ho ajorno tot."
M'ha costat una mica entrar en aquesta lectura; al principi se'm feia una mica confusa i no acabava d'enganxar el fil, però els capítols són tan breus que vas passant pàgines i, quan menys t'ho esperes, ja ets dins la història.
L'estil de Tibuleac és el que coneixem d'El verano en que mi madre tuvo los ojos verdes, amb frases breus, imatges poètiques i boniques que contrasten amb algun cop de puny de tant en tant.
Si vols llegir-ne la ressenya completa, la trobaràs al següent enllaç:
Un viejo que leía novelas de amor, de Luis Sepúlveda
Llengua original: castellà
Editorial: Tusquets
Any: 1993 original
"Antonio José Bolívar Proaño sabía leer, pero no escribir. Leía lentamente, juntando las sílabas, murmurándolas a media voz como si las paladeara, y al tener dominada la palabra entera la repetía de un viaje. Luego hacía lo mismo con la frase completa, y de esa manera se apropiaba de los sentimientos e ideas plasmados en las páginas. Cuando un pasaje le agradaba especialmente lo repetía muchas veces, todas las que estimara necesarias para descubrir cuan hermoso podía ser también el lenguaje humano."
Ja fa gairebé un any que vaig anar a Xile per feina i de record vaig visitar una llibreria i vaig comprar dues novel·les breus de dos autors ben coneguts. Un viejo que leía novelas de amor de Luis Sepúlveda és una d'aquestes dues novel·les.
M'ha agradat molt la manera d'escriure de Sepúlveda, senzilla i propera, amb tocs d'humor i ironia.
Aquesta és una història narrada en poc més de 100 pàgines que, amb la llengua i les descripcions, us transportarà a Amèrica del Sud, que us farà somriure, però que també us provocarà algun crec a dins quan llegiu els estralls que provoca l'home (blanc, la majoria de vegades) a la natura. I aleshores entendreu que Antonio José Bolívar Proaño vulgui viure en pau i a la seva, i llegir històries d'amor, però d'amor del de veritat, i potser aleshores us preguntareu quin llibre li portaríeu vosaltres.
Si vols llegir-ne la ressenya completa, la trobaràs al següent enllaç:
El favor, de John Verdon
Llengua original: anglès
Traducció: Jordi Vidal
Editorial: Roca Editorial
Any: 2023
L’inevitable home blanc, de Jack London
Llengua original: anglès
Traducció: Jaume Creus
Editorial: Comanegra
Any: 1903-1916, recull en català del 2023
"Ho sabem. Ens ho han dit els nostres pares i els pares dels nostres pares. Van arribar com xaiets, amb bones paraules. I ja podien dir bones paraules, ja, perquè nosaltres érem molts i forts, i totes les illes eren nostres. Com dic, van venir amb bones paraules. N'hi havia de dues menes. Uns van demanar el nostre permís, el nostre amable permís, per predicar-nos la paraula de Déu. Els de l'altra mena van demanar el nostre permís, el nostre amable permís, per comerciar amb nosaltres. Allò va ser el començament."
He gaudit molt de les històries de London, dels seus paisatges i les seves reflexions. Hi ha molts detalls i si us interessa i rasqueu, hi trobareu matisos i moltes capes.
No conec massa l'obra de London, però crec que L'inevitable home blanc pot ser una bona porta d'entrada a l'autor, ja que us durà a fer un tomb per diversos continents i diverses etapes de l'autor. Si el llegiu, feu-ho amb la ment oberta i deixeu-vos portar per sentir el fred, l'olor de mar o el vent entre les fulles.
Si vols llegir-ne la ressenya completa, la trobaràs al següent enllaç:
L’home a la recerca de sentit, de Viktor E. Frankl
Llengua original: alemany
Traducció: Francesca Martínez
Editorial: Labutxaca
Any: 1946, traducció al català del 2010
"El sentit de la vida humana no es podrà formular mai de manera general, mai no es podrà donar una resposta general a la pregunta pel sentit de la vida."
L'home a la recerca de sentit és un llibre en què l'autor, Viktor Frankl, exposa el procés psicològic dels presos en un camp de concentració nazi. Frankl escriu des de l'autobservació de la seva pròpia experiència i la dels companys. M'ha cridat molt l'atenció la serenor amb què descriu comportaments humans i escenes que es vivien als camps de concentració, el sofriment, la presència constant de la por i de la mort. El text, sense ser fred, té un punt de distància científica sense ser un assaig teòric.
El missatge global del llibre és lluminós. Malgrat tot i malgrat el patiment la vida té sentit, encara que no sigui un sentit universal que serveixi per a tothom ni per sempre, sinó que depèn de cadascú i de cada moment.
Si vols llegir-ne la ressenya completa, la trobaràs al següent enllaç:
Dissabte 30 de setembre vam ser al Mercat de Lletres d’Igualada amb alguns companys d’El Reducte Català. Aquell mateix dia vam organitzar una taula rodona titulada “La fugacitat de les novetats literàries”, amb participació de l’editora Andrea Rovira, el llibreter Ignasi Farré, la bibliotecària Magda Bartolí i la Sònia Díaz (@ressenyes.cat), tot moderat per la Berta Creus (@bertacreus_).
A més, fins a finals de mes podeu visitar una petita exposició a la Biblioteca d’Igualada amb recomanacions d’alguns membres del col·lectiu.
I aquí ens acomiadem… fins la propera!
Oooh, butlletí amb activitats literàries incloses i tot! Molt bé, molt bé! Com que en Dídac es nega a parlar de llibres en xarxes civilitzades, no estava al cas que havia llegit el "Comte de Montecristo", quin mèrit! De moment no m'hi atreveixo pas. En canvi, d'en Gurney me'n vaig cansar ja fa temps... (Sergi)